Una proposta única

Casa Efigenia. A pesar del nom quasi-operístic, no ens trobem pas a l’Àulida ni a la Tàurida. Es tracta d’una fonda o pensió que es diu La Montaña, al poble de Las Hayas, a l’illa de la Gomera, encara que la majoria de la gent el coneix pel nom de la propietària: casa Efigenia. La proposta d’aquest establiment és única en molts sentits. És única per que només serveixen un menú, que sempre és el mateix. Ademés, és un menú vegetarià, per fer-ho encara més arriscat. I tot i així, és un lloc popular, conegut i reconegut. El menú consta de “gofio con mojo picón” (unes farinetes espesses de blat de moro, amb la salsa lleugerament picant amb què a les Canàries acompanyen les papas arrugás), una amanida (amb enciam, plàtan, poma, ceba i tomàquet…) i un “escaldón de verduras”, és a dir, un brou amb verdures de la terra bullides al punt just. De postres, un flam casolà amb la variant d’ametlles i un toc de canyella (segons ens va explicar el cambrer filipí molt amablement). Vi negre de la casa, en un pitxell de terrisa i servit fred, com antany. Mentre menjàvem, Doña Efigenia es passejava per la petita terrassa, explicant als clients les virtuts de la cuina que allà servien (4 taules ocupades per alemanys, espanyols, austríacs, anglesos i el meu amic suís). No cal dir que la doña només parlava castellà, però això no li era cap impediment per comunicar-se amb aquella petita representació de la unió europea. Un ambient únic de fonda d’autrefois. No us perdeu, si hi aneu mai, l’interior, amoblat amb dues taules llargues on, en condicions meteorològiques menys favorables, imagino que la gent esmorza, dina i sopa a l’estil biergarten, compartint la taula amb desconeguts. Després de pagar, la mestressa ens va regalar un grapat d’ametlles i panses de collita pròpia, pel viatge de tornada. Un lloc acollidor i simpàtic que sembla escapar al pas del temps.